Si f�ssim una pluja d�idees sobre Mar�alaris apareixen paraules com: pop brit�nic, rock, catal� (que no �rock catal�!), ironia, provocaci�, cr�tica, l�ders, varietats, i alguna altra coseta. I �s que Mar�alaris no �s ben b� un grup de m�sica, sin� que m�s aviat �s un plantejament. Sense cap disc al mercat, cap col�laboraci� amb cap artista nacional, cap concurs de maquetes cutres guanyat, cap, ni tan sols, padr� que els pogu�s col�locar, aquests vallesans tenen l�objectiu �for�a modest� de, a trav�s de la m�sica, passar-nos-ho b� (tots, m�sics i p�blic) tot ballant i cantant, mentre reflexionem sobre algunes q�estions: l��s i ab�s de poder dels l�ders (musicals, pol�tics, militars�) i les seves particulars tonteries, la prepot�ncia dels qui s�autonanomenen �artistes�, les relacions personals, el �hippisme il�lustrat�, i altres grans reflexions. Ells, que com podeu comprovar, no s�n gens pretensiosos, reconeixen en veu baixa que s�n el millor grup del m�n, i tot gr�cies al seu l�der (Mar�al Girbau), que els dur� a la Gl�ria. El seu plantejament �s ben clar: pop-rock brit�nic cantat en catal�, per� amb molta varietat: ara fan un swing, ara una bossa, ara un rock escandal�s amb tocs d�ska, ara una latin� Els motius que els han portat a fer pop s�n, tamb�, ben senzills: es volen fer molt i molt rics. D�aqu� prov� el nom: Mar�alaris, els �mercenaris� del Mar�al i "mals salaris"!