CRANC PELUT: Habita costes rocoses de les Balears i la Mediterr�nia.
Desenvolupa la major part de la seva vida dins un forat de roca d'on surt, �nicament, per a ca�ar i prendre el sol o la lluna.
�s una esp�cie escassa i protegida.



Vaig comen�ar a escriure i cantar hist�ries al segle passat...

Despr�s d'uns mesos provant d'escriure lletres bledes vaig tenir la sort de llegir els llibres adequats i descobrir un gran invent: la IRONIA, porta d'entrada cap a l'humor �cid. All� me va encantar. Vaig veure que podia escopir al meu voltant amb total impunitat... riure a trav�s de coses que, per lo general, no fan gens de gr�cia a ning�, envoltar-les amb melodies i, finalment fer-les menjar a tothom que m'est�s escoltant, tant si volien com si no...

Al 2000 em presento al concurs de cantautors de les Balears "ArtJove". El concurs eren dos concerts eliminatoris, on tothom s'havia de defensar en directe.
Tenia l'edat m�nima per participar. No tenia guitarra.
No havia tocat mai en p�blic.
Me van deixar una guitarra i, davant la meva sorpresa i la dels meus propers, vaig classificar-me per a la final del concurs.
Era all�, amb setze anys, a l'escenari que munten en mig del bassiot del Parc de la Mar de Palma, rebia un premi especial del jurat gr�cies a una can�� on explic les meves aventures sexuals amb una guardiacivil corrupte... i no s� si era l'ego que me vessava per les furelles, per� ho vaig sentir ben fort i clar!! Aquella veu en off deia:

- MAMA JO DE GARN VULL SER AUTISTA!!!


AL 2001 em trasllado a Girona; all�, sort o desgr�cia, coincideixo amb el senyor Pau Gall�s, un percusionista hiperactiu que s'ofereix per posar base r�tmica a les meves can�ons. Comen�am tocant a festes universit�ries de Girona, per�, amb els anys, gr�cies a totes les persones i animals que mos hem anat creuant, ampliam el nostre radi d'acci�; a dia d'avui podem dir que hem actuat a locals, festes, carrers, parcs, universitats, places, bars, discos, casals i antros d'arreu dels Pa�sos Catalans... Amb equip o sense equip... Sempre temes propis interpretats amb una sola guitarra i molta percussi�.. i finals apote�sics amb versions rumberes, improvitzacions, "No hay tregua's", qualcuna de Berri Txarrak... a saber lo que va arribar a caure..

De sobte apareixen dos nous personatges al grup: en Llu�s de la C�mara i en Joan Planes. El fet �s que, en contra de qualsevol l�gica musical, no s'incorporen un baix i una bateria, sin� que aquests dos tamb� toquen els tambors... No passava res: potser algun dia fou m�s dif�cil fer arribar veu i melodia fins al p�blic, per� si no ho sentien s'acostaven... lo important era que no perdiem mai el ritme...

Lo d'assajar tampoc mos estressava gaire: mos ajunt�vem dos dies abans del concert per a refrescar les quatre o cinc can�ons que alshores formaven el nostre repertori propi i puj�vem a l'escenari amb mitja hora definida i una altra hora i mitja oberta a improvitzacions i versions espont�nies... (val a dir a favor nostre que les actuacions a festes privades cont�ven com a assaig GENERAL).

Despr�s d'uns anys retorno a Mallorca.
Les circumst�ncies no afavoreixen gaire, per� la necessitat de seguir creant me fan evolucionar...

Abans mai m'havia plantejat enregistrar-me (fins aleshores erem un txou de directe), per� vaig descobrir els programes de producci� musical. Per a mi va ser un gran aconteixement: me podia fer les bases r�tmiques i, a sobre, anar tocant els instruments a temps real i anar-los superposant!! Era... com tenir una jam privada on tu ets el cantant, la banda, la secci� de vents, els coros, el punxa-discos i, fins i tot, si te donava la gana, al final te feies de p�blic i t'aplaudies...

D'aix� se'n diu onanisme musical, i aix� �s com neix el CRANC PELUT.

Plataformes com Tercera Via ens permeten fer arribar al p�blic una mostra del material que hem anat enregistrant durant aquests darrers dos anys. Per desgr�cia encara no deixen de ser gravacions casolanes b�siques, mal enregistrades i autoprodu�des, a l'espera d'una oportunitat per gravar en condicions. En aquestes interpreto tots els instruments (veu, coros, guitarres, baix, harm�nica, flauta travessera, piano, sintetitzadors , caixes de ritme...) i compto amb la inestimable col�laboraci� dels tres senyors dels tambors...

El conjunt de temes que trobareu aqu� �s ecl�ctic, per� sempre ho ser� menys de lo que m'agradaria. Un sol color mai pot esdevenir paisatge. L'objectiu �s interactuar amb ritmes i melodia per dir i transmetre alguna cosa, encara que sigui el no-res. Aix� �s transversal i no dep�n de l'estil.


Actualment la formaci� es troba en un proc�s d'evoluci� i consolidaci� com a banda, amb l'objectiu de poder transportar el so de dins la cova cap als escenaris...

Alguns temes presents en aquesta p�gina es poden descarregar a:
http://www.com/jaumereus








El Gran Cranc Pelut is licensed under a
Creative Commons Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 2.5 Espanya License.



LA RONDAIA DEL GRAN CRANC PELUT

Dins una gran cova de Sa Roca,
anegada quan la mar va arribar fins a l'Altipl�,
viu el Gran Cranc Pelut:
escalivat i preparat per la darrera batalla.

�s aqu� des de que l'aigua esquitxa aquesta vorera.
�s tan gran que la mordala li fa vint-i-quatre pams.
Cada demat� berenava un vell mar�,
ara, quan li ve la gana, li pega a la carn humana...

La nova arrib� a palau: - Hi ha una fera dins un cau!
La gent no vol anar a nedar per por de ser devorada...
El Rei pensa qui pensei per posar qualque remei,
mentre el Gran Cranc Pelut es fa neta la mordala...

El Rei t� una filla casadora:
va sortir per accident de la fufa de sa Senyora.
L'ha oferida a qui li dugui la Mordala
del Gran Cranc Pelut que viu en aquella cala.

La Princesa �s una truja, per� vida de Marah�...
i fadrins de tots els pobles ja parteixen cap all�.
Fent cam� de la badia, per veure qui arriba abans,
tres o quatre bravejaven: - L'agafarem amb les mans!!

Greu error per part del ca�ador:
se sentien els seus crits del capdamunt de Formentor.

Greu errada arribar fins aquella cala:
va acabar tot esclafat davall la Gran Mordala.

Ja no queda cap fadr� a la roca male�da,
la Mordala del Gran Cranc els ha arrabassat la vida.
Fam�lies desesperades dem�nen el cap del Rei.
Ell? Tancat dins una sala, suant com un porcell...

Com que ja no sap que fer fa venir el seu conseller; aquest li diu:

- Sa Majestat provau d'enviar-hi els condemnats!
Oferiu llibertat a canvi de la mordala del
Gran Cranc Pelut que viu en aquella cala.


Greu error per part del ca�ador:
se sentien els seus crits del capdamunt de Formentor.

Greu errada arribar fins aquella cala:
va acabar tot esclafat davall la Gran Mordala.


Buides totes les presons...
No quedaven consellers...
Els soldats se preparaven: ja atacaven els primers.
El Rei perdona la vida si li duen la mordala
del Gran Cranc Pelut que viu en aquella cala.

Cranc escalivat aixeca la mordala:
el combat ha comen�at!
Cranc escalivat,
no tornar�s a passar gana...

Cranc escalivat aixeca la mordala: el combat ja s�ha acabat!

Gran Cran escalivat:

TENS DRET A UNA FEMELLA SANA CADA CAP DE SETMANA.



M�sica i Lletra: Jaume Reus


VOCABULARI

MORDALA: Pin�a del cranc.

VELL MAR�: Foca del mediterrani. Gaireb� extingida.

UN CRANC ESCALIVAT: �s molt dif�cil ca�ar un cranc pelut. Quan l'han intentat agafar dos o tres cops sense �xit, apr�n que el menjar f�cil acostuma a ser una trampa... Llavors es diu que el cranc ja est� "escalivat".