Armada només amb el seu violoncel i una petita caixa electrònica, Zoë Keating és una dona orquestra. Utilitza ordenadors per samplejar el que toca amb un violoncel per aconseguir que soni com si n’hi haguessin 16 tocant alhora. El seu so és realment únic i molt expressiu.

Keating forma part del creixent grup de músics que utilitzen la informàtica per gravar fragments de música mentre toquen. L’ordenador enregistra aquests fragments i després els reprodueix en forma de loops. Això permet a Keating crear composicions complexes i amb diverses “capes” de so.

Una actuació de Keating és l’equivalent sonor a veure un paleta construir una casa: Les seves composicions comencen de forma simple, però a mesura que van progressant, hi va afegint successives capes de so, superposant-les o elimint-les per crear temes que sense ordenadors haguessin requerit diversos músics.

Per aconseguir-ho utilitza un MacBook Pro amb els programes Ableton Live i SooperLooper. Controla l’ordenador amb el peu, pitjant en un banc de 10 pedals MIDI que té prop de la cadira. Els pedals activen uns AppleScripts que ha creat ella mateixa, amb els quals controla el software d’àudio. Això li permet crear i tornar a reproduir diversos loops simultàniament.

Nascuda a Canadà, va estudiar música al Sarah Lawrence College de Nova Cork i a la Scuola di Musica di Fiesole a Italia. Després de graduar-se es va traslladar a San Francisco i va començar a investigar en el camp de la música electrònica. Ha col•laborat amb diversos grups de rock i ha composat diverses bandes sonores de pel•lícules, entre elles “la sentència del diable” i “La vida secreta de les abelles”.

En el següent vídeo, part d’una entrevista exclusiva per a la revista Wired, Keating explica la seva forma de treballar, mostrant-nos el software d’àudio i els pedals que utilitza per controlar-lo:



En aquest vídeo, Keating toca “Scape artist”, també en exclusiva per a la revista Wired:



En el següent, “The legions”:



“Sun will set”, al festival Pop!Tech de 2007:



I finalment, versionant el “Time is running out” de Muse:



Albert Duran